I ara publico el meu primer recull de poemes. Això vol dir que en desenes d'anys d'anar escrivint he acabat donant per bons trenta-dos poemes, entre centenars d'altres destruïts sense recança. Ignoro si considerar haver escrit trenta-dos poemes que mereixen ser publicats pot semblar, o no, presumptuós. M'han servit, aquests poemes que han sobreviscut a la destrucció, per evocar el desig i el contrari del desig, i aquí rau, potser, la meva excusa. Amb ells, doncs, he provat de parlar del naixement del desig, de la seva decrepitud, de la seva absència o del seu imperi. I m'ha semblat útil endreçar-los en un ordre per a mi gairebé objectiu: del fang a la llum, de la gelor a l'estiu, del desastre a la palpitació de la felicitat. Aquests poemes són allò que sura i que, amb una barreja de gratitud, temor i perplexitat, deixo marxar.
