Resseguint la història de l'absolutisme lingüístic, representat pels estats espanyol i francès, Joan-Lluís Lluís rellegeix el cèlebre mite de la torre de Babel: ¿d'on ens ve, als humans, la tendència a jerarquitzar les llengües? ¿Què amaga la superioritat que algunes s'atorguen? Rere la defensa del monolingüisme (que al·lega que les llengües només són mitjans per comunicar-se i que un món monolingüe seria un món més senzill per a tots) no hi ha res més que voluntat de domini i una concepció banal de la realitat. Joan-Lluís Lluís ofereix una crítica sòlida al monolingüisme d'estat i una defensa de la perspectiva incomparable que cada llengua suposa per als seus parlants.
