«Em van batejar a la catedral. De nena, el pare m'hi portava, em parlava dels capitells del claustre, dels rosons, dels tapissos. De jove, m'agradava anar a llegir al claustre. A la catedral em vaig casar. He explicat moltes vegades ais forasters els tapissos (ara malaguanyats) dels proverbis, tan coneguts que em són familiars com contes infantils. De nit i de dia, personatges de la meva creació literaria es passegen per les capelles i soterranis.
Moltes hores de contemplació. I ara espero del cor l'últim cant, que m'ha d'acompanyar entre els ocells que estimo.»
