«Va ser la nit més llarga de la meva vida,
tot sol, amb molt de dolor i un gran terror.
Només em va salvar l'instint de sobreviure.
L'única opció que tenia era allunyar-me de la batalla
i vaig continuar endavant, sempre endavant.
[...]
Llavors vaig veure on era: un passadís ambple ple de fang
en un paisatge completament destruït,
entre dues xarxes de filat espinós molt llargues.
Vaig recordar que ja havia estat en un lloc semblant.
Va ser el dia que vam saltar el filat amb el Topthorn.
Els soldats anomenaven aquell lloc "Terra de ningú"»
