Després de L’Atlàntida (1877), Idil·lis i cants místics (1879) i dos volums de tema montserratí (1880), la publicació de Canigó (1885) significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845-Vallvidrera 1902) i la culminació de la nostra Renaixença literària. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista, dins el context de la nova poesia del moment. El seu component mitico-patriòtic, i els seus excepcionals encerts lingüístics i formals, en fan una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània.
La present edició reprodueix la que publicà Quaderns Crema l’any 1995, per bé que sense l’aparat crític. El text establert restitueix -adaptades a l’ortografia d’avui- les formes lingüístiques originals del poema, arbitràriament modificades pels editors al llarg de gairebé un segle.
