«Els anys 1890-93 Verdaguer es dedica a parlar amb els dimonis. El 1893 el poder eclesiàstic i l’altre (el bisbe i el “marquès”) li declaren la guerra i el confinen al santuari de la Gleva (comarca de Vic) amb prohibició expressa d’anar a Barcelona. El desembre de 1894 se n’escapa i baixa a Barcelona per agafar el vaixell de Mallorca: va a Miramar, on serà acollit per l’Arxiduc Lluís Salvador, que li salva la vida amb ajuts econòmics i amb una altra cosa encara més preciosa: la possibilitat d’estar-se a Miramar com si fos a casa. Verdaguer només s’hi queda dues o tres setmanes, però ja en té prou: és el lloc on Llull va fundar la seva escola de llengües orientals, que malauradament va durar poc més de vint anys (“e haja’n consciència qui ho ha afollat”, dirà Llull en el Desconhort). Miramar posa en l’esperit de Verdaguer una diversitat de llavors que més endavant, al cap de poc més d’un any, donaran un fruit tan solament: les Perles, el Llibre d’amic i amat de Verdaguer».
