La llum se'n va a Barcelona un dia sencer, la solar i l'artificial. Només hi sobreviuen una claredat subtil que ningú sap d'on ve i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen altres del futur. En aquest territori on conviuen temps i mirades que mai no havien de coincidir, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.
L'esdeveniment provocarà que una colla d'escriptors i artistes tornin a la vida i s'encreuin en trobades improbables. Així, Picasso farà plorar Simone Weil, i Cortázar retratarà Laforet; Gaudí envernissarà els vianants; Bolaño s'avançarà a la seva mort; García Márquez fugirà en un vaixell i George Orwell protegirà Montserrat Caballé, Núria Espert i Jordi Savall dels projectils de la guerra. Enmig d'aquesta ruptura del temps, un fotògraf capaç de revelar amb la seva càmera el que encara no ha passat i molts altres personatges uniran les seves arts per mirar de comprendre què ha passat i com es pot recuperar la llum perduda.
A la seva nova novel·la (inspirada per l'obra de Montserrat Roig i Mercè Rodoreda), David Uclés construeix un relat en què la paraula, la pintura, la música i l'escena actuen com la consciència profunda de la societat; són les que poden il·luminar-la quan sembla que tot es perd.
Una història enlluernadora, d'un autor tan innovador com únic, que recorda que la llum torna quan algú s'atreveix a imaginar-la.
