L’analfabeta és el testimoni de vida d’Agota Kristof. La frase curta i concisa, d’una sobrietat commovedora, li basten per esbossar el relat sobre com la brutalitat de l'Europa del segle XX va torçar el destí d'una nena hongaresa que només volia llegir i inventar històries. Tanmateix, la guerra, l'ocupació, les llengües enemigues, l'exili i la solitud troben el seu contrapés en la literatura. En la voluntat obstinada d'Agota Kristof d'aferrar-se als llibres, de llegir, d'escriure, de reescriure, d'aprendre la llengua del país que la va acollir fins a convertir-se, contra tot pronòstic, en una de les escriptores més singulars i admirades en llengua francesa.
