Un clàssic modern. Una lliçó d’escriptura. Una lectura memorable i devastadora.
Els bessons Claus i Lucas viuen en un país ocupat per forces estrangeres. Són enviats a una ciutat fronterera, fugint de la Guerra —una guerra—, que s’apropa al seu final. La seva àvia, una dona cruel i abjecta que viu en una caseta ruïnosa dels afores, els acollirà de mala gana. Els nois respondran a les penalitats practicant una sèrie d’exercicis amb l’objectiu de fer suportable l’insuportable: el fred, la gana, el dolor, la guerra. Anotaran els seus progressos en un quadern escolar i esdevindran uns mestres precoços i impassibles en l’art de sobreviure.
Així s’inicia la trilogia de Claus i Lucas, d’Agota Kristof, formada per El gran quadern, La prova i La tercera mentida, que Amsterdam Llibres recupera en aquest volum amb traducció de Sergi Pàmies. Aquestes tres novel·les configuren una de les al·legories més torbadores i inquietants sobre l’Europa de la Segona Guerra Mundial, la de la Guerra Freda i la de les revolucions de 1989. Però no tan sols això. Pocs escriptors han arribat tan lluny com Kristof en l’exploració de la identitat, la crueltat, la solitud i la mentida. Escrita amb desapassionada precisió, Claus i Lucas és una freda ganivetada de la qual el lector no acabarà de refer-se mai.
«Ja ho he escrit. Ho he escrit tot. Tot el que m’ha passat d’ençà que vivim aquí. Els meus malsons, el temps a l’escola, tot. També tinc el meu gran quadern, com tu. Tu en tens uns quants, jo només en tinc un, encara és prim. No deixaré que el llegeixis mai. Tu em vas prohibir de llegir els teus, jo et prohibeixo de llegir el meu.»
