El sol s’esmicola en partícules de fam seca
rebenta en el gos en zel
mirades albines sense parpelles.
El sol ofereix la pròpia set a la boca ultratjada:
s’expandeix la pols
maduren els resquills abandonats.
L’eix
de les busques:
l’única cicatriu oberta
del meu cos
violat.
