Els dos reculls de narracions de Viatges i flors han estat escrits en dues etapes i d’una manera molt diferent l’un de l’altre. Flors de debò va durar una eternitat i va ser escrit a Ginebra. Flors estranyes, insòlites, una flora bellíssima que a l’autora li anava esdevenint natural. Ara naixia una flor de debò, més endavant naixia una altra flor de debò. El recull no es va donar per enllestit fins al cap d’un parell d’anys i va ser tancat en un calaix. En canvi, Viatges a uns quants pobles va ser escrit a Romanyà, de pressa i no fa gaire temps. Són misteris de la creació impossibles d’elucidar. D’aquestes narracions n’hi ha de patètiques, de divertides: totes, però, malgrat l’humor i tanta fantasia, reflecteixen la vida, la inutilitat de l’existència, la lluita per subsistir.
