En un lloc indeterminat viu un poble sotmès a una llei que vetlla per destruir tota forma de desig. Els personatges se senten amenaçats per éssers que no han vist mai i per una primavera que ho canvia tot. Un noi de catorze anys, en el moment de fer-se home, comença a rebel·lar-se i sembra la llavor d'una guerra civil.
La mort i la primavera és la novel·la que Rodoreda volia convertir en la seva obra mestra, i la més autobiogràfica de totes: és on mostra també la seva cara més intrèpida. En comptes dels escenaris familiars, s'inventa un univers inquietant en què les abelles i el riu tenen enteniment, mentre que els éssers humans semblen monstres. Per això és tan real: és l'experiència íntima de la vida que Rodoreda ens deixa en el seu esplèndid testament literari.
