Valhalla és la sala on habiten els guerrers víkings morts en batalla, regida per Odin, deïtat de la guerra, la mort, la saviesa i la poesia. Tot i així, aquest no és un poemari de mitologia nòrdica. El lector no hi trobarà, doncs, cap narració de les heroïcitats escandinaves ni una anàlisi acadèmica dels mites. Però el títol no és en va. L’autor ens convida a sentir l’existència a partir del fil conductor de Hugin i Mugin, dos corbs que representen el pensament i la memòria. Ells xiuxiuegen al déu el testimoni que han recollit sobrevolant el món. És mitjançant aquests dos pilars que el jove poeta reflecteix l’amor, i en els episodis més entrebancats, ben lluny de resignar-se, Valhalla és un intent de canalitzar la ràbia i la tristesa. Transgredint els límits de la quietud, cada vers avança coratjosament cap al gran saló, on tot allò que sembla esvaït retorna a la valentia del viure.
