Un grapat de pedres d’aigua és un aplec de haibun, composició oriental composta d’una prosa poètica seguida d’un haiku, a mode de coda. Però Ollé porta el haibun al seu territori, i allí on hi havia lírica pura i excelsa ara hi trobem una escriptura amb forta càrrega experiencial, urbana i de la quotidianitat cercant una bellesa que no sigui un simple decorat, que ens faci prendre consciència del pas del temps, de la fragilitat de tot, de la realitat complexa i violenta, de la voluntat d’aturar l’acció per crear l’instant màgic on ha de néixer el poema.
Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor d’estudis xinesos a la UPF i d’escriptura literària a l’Escola Bloom. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana, Mirall negre, Bratislava o Bucarest i és l’editor de Combats singulars: antologia del conte català contemporani. Escriu sobre llibres en diferents mitjans i sobre història i cultura xineses. Ha traduït L’obra mestra desconeguda de Balzac, El sentit de la literatura de Gao Xingjian i, juntament amb Chün-chün Chin el recull Contes estranys del pavelló dels lleures de Pu Songling. Ha antologat i traduït Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa.
Premi Jocs Florals de Barcelona 2021.
