«Escric els passatges i els silencis, el que no veiem, el que no sentim. Escric els camins que evitem i els que hem oblidat. Abraço els Altres, tots els qui tenen una història que es propaga en la meva, com el corrent d'aigua dolça que s'aboca al mar. Faig parlar els fantasmes perquè deixin d'obsedir-me. Escric perquè la mare agafava els llibres contra el pit com si fossin els seus fills.»
A Tots els homes per naturalesa volen saber, Nina Bouraoui crea un text delicat i poderós sobre els orígens del desig i la violència. Aquesta cerca permet a l'autora connectar amb el país de la seva infància i adolescència, Algèria, amb la seva poesia i amb la seva naturalesa salvatge, verge, brutal.
