«Em dic Sylvie Meyer. Tinc cinquanta-tres anys. Soc mare de dos nens. Fa un any que em vaig separar. Treballo a la Cagex, una empresa de cautxú. Dirigeixo la secció d’ajustaments. No tinc antecedents penals.»
La Sylvie és una dona corrent, modesta, puntual, treballadora; una dona senzilla amb la qual sempre es pot comptar. Quan el marit la va deixar, no va dir res, no va plorar. Quan el seu cap li va demanar que vigilés els altres empleats, ho va fer, no va protestar: va
actuar com esperaven els altres.
Fins aquest matí, quan l’ha aclaparat tota aquesta violència del món, dels altres, la seva soledat, la injustícia. En una nit, ho ha destruït tot.
