Terra llarga enfonsa els peus a terra, a l’arrel, per agafar impuls pel vol de l’ocell afamat. Hi ha amor, amistat i memòria i, sobretot, i per això mateix, una retrospectiva i un homenatge al mestratge i l’amistat del poeta Francesc Garriga, però també la sempre presència de Blai Bonet i la materialitat dolorosa, urgent, insular i solar que a Pau Vadell se li ha anat fent paraula i silenci al llarg de la seva obra.
