I no t'ho dic per color, sinó amb lletres
ben negres que no fan menjar pa blanc.
No és tirar-hi un vel, un tros de roba
trepada que mostrarà l'improbable:
figues d'agost i cigales d'estiu.
És com un temple d'on les rates fugen,
només un buc, teulada i una escala.
Ja ho saps, perquè al dir mai no li fan casa.
