Sorra de temps absent fou finalista al premi Màrius Torres el 1998. Aquest volum va suposar un trencament amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l'experimentalisme. "Poesia intensa, profundament treballada, arriscada i tot, que té abundosament un dels dons que jo més aprecio: la musicalitat." Miquel Martí Pol.
