«Sofrent i gran com aquell segle dinou la plena expressió del qual constitueix, així se m apareix davant els ulls la imatge mental de Richard Wagner. Travessat per tots els trets inequívocs del seu segle, carregat de tot el seu poder, així contemplo la seva imatge. I amb prou feines puc distingir entre els meus dos amors: el que sento per la seva obra, un fenomen tan magníficament equívoc, sospitós i irresistible com qualsevol altre en el món de l art, i el que sento pel segle durant el qual va viure la seva vida inquieta, perseguida, turmentada, posseïda i incompresa, i en el qual, en un esclat de glòria, va morir». Un panegíric, escrit durant els primers anys del nazisme, d un dels últims grans artistes romàntics d Alemanya. Una reflexió sobre l auge de la cultura europea del segle xix i sobre el seu posterior ensorrament. Un text alhora bell i intel ligent, redactat amb la prosa magistral d un dels més grans escriptors de la història. AUTOR Per a Thomas Mann (1875–1955), la figura de Wagner va ser el símbol perfecte del segle xix. A la seva música, teixida amb harmonies trencades i sostingudes tensions dramàtiques, hi escoltem la nostàlgia decimonònica d un ideal perdut, d un món que un dia va ser complet i que no tornaria mai més. L any 1933 esdevenen dos fets d importància disparella: Hitler assumeix el poder i Mann publica aquest monogràfic. Potser estiguem, llavors, davant l última mirada ingenua que algú va dedicar a la figura de Wagner, tacada d ençà per l ombra del nazisme. I potser fos la prosa magistral de l autor de La muntanya màgica l única capaç de copsar en la seva totalitat la grandesa d una de les últimes figures del romanticisme alemany i del seu idealisme, que el segle xx va destruir per sempre.
