En Senyals de llum des del cos l'autora ens proposa un recorregut de descoberta, subtil i íntim, en què les petites coses adquireixen una dimensió universal; un camí d'aprenentatge emocional i vital. El poema actua com un mirall on veiem la nostra imatge, però també la imatge de "l'altre". Perquè és aquest "altre" qui ens dona forma i ens ajuda a existir en un acte de descoberta i transformació compartit.
Empar Sáez ens parla d'un camí interior que parteix de la foscor i la matèria bruta de l'experiència humana i es dirigeix vers una llum profunda i significativa, metàfora aquesta de la creació poètica on, del silenci i el caos, emergeix la paraula plena com a centre magnètic que arrossega el món.
