Generació de monjos sense fe
La seva xicota sempre li ensenyava
Com es feia el cunnilingus.
I el seu vell mestre va ensenyar-li
com assenyalar amb el dit.
El vell amic lladre
Li ensenyà a evitar els sòsies.
I el seu avi li ensenyà
A seduir algunes cantants.
Però la qu¨estió. sempre va ser:
On acaba la marea?
I sempre estava considerant…
Com podria fer-se un sushi?
I notícies boges li arribaven
De tot el món!
I ningú sabia la resposta:
On acaba la marea?
Puc menjar amb ma forqueta?
…Que funcionarà a la fi?
O em puc fotre un llagostí?
O he de fer de proxeneta?
Sibèria té el seu Central Park
I n’és part transcendental!
I realment, en aquest marc,
Mostra al món ton cor lleial!
Generació export-import, tot lleig,
del Cyber Punk i el mal alè,
Generació sense flirteig,
Generació de monjos sense fe!
Et diré una cosa:
M’agrada el teu instint de mort, nena.
Tal com ens diuen els manuals empresarials contemporanis:
Només ens cal de ser una paga,
sense vanar-nos de ser plaga!
I abans de prendre un diürètic,
Recorda, monjo cibernètic,
Si escoltes més pop-funk frenètic,
T’enduràs un tall dietètic!
D’un fantàstic formatge feta romanès
Que venen a molt poques botigues de Brooklyn, Nova York.
