Malgrat que els divuit poetes que trobareu en el present llibre estan morts, i prematurament, aquest no és un llibre sobre la mort sinó una lliçó de vida. El temps pel qual bateguen aquests poemes és un temps confús, de revolucions personals, de canvi d'hàbits contra la superstició i el dogmatisme. Els poetes que trobarem en aquesta antologia, nascuts entre 1947 i 1957, són fills del franquisme i del procés polític transaccional, encara que també del corrent contracultural de Barcelona. La contracultura i aquests poetes romanen vius perquè són vigents, i els seus versos fan esclatar les consciències.
