L'any 1929, en ple ascens del nazisme, Stefan Zweig va publicar un recull de relats breus que gaudirien d'un èxit extraordinari.
Tot i la diversitat temàtica de cadascuna de les quatre narracions -"La col·lecció invisible", "Un episodi del llac de Ginebra", "Leporella" i "El llibreter Mendel"-, aquest llibre constitueix una crònica literària de l'Europa d'entreguerres amb un fort component autobiogràfic.
