Rosa Leveroni (1910-1985) és una d’aquelles figures rares i aïllades –per vicissitud o atzar, marginada; per força de la història, proscrita– que, de tant en tant, flanquegen una literatura però en la qual queden superades modes i tendències a causa d’una dicció decididament pròpia i fonamentalment intemporal, clàssica. Aquesta edició d’Obra poètica completa recull els tres llibres que va publicar en vida, a més d’una nodrida i selecta compilació de poemes d’aparició pòstuma i d’inèdits, de les seves traduccions de poesia (entre les quals cal destacar la de la Terra erma de T.S. Eliot) i d’un aplec dels seus assajos literaris. A la llum de tot aquest material d’alta i subtil literatura podem afirmar avui que la poesia amorosa del segle XX català troba en Rosa Leveroni una autora ja essencial i indispensable, una fita que l’enriqueix, que l’enalteix i que la modifica, amb una qualitat lírica tan popular i antiga com modern i actual n’és l’incís introspectiu. És, com va definir-la Salvador Espriu, «la més autèntica i depurada veu femenina» de la seva generació. I, en efecte, en l’autenticitat i en «les notes en sordina tremolosa» del cant immarcescible de Rosa Leveroni es consoliden la veritat i la profunditat del fet poètic.
