Ningú li havia dit que seria ell qui pagaria la hipoteca és un recull de diferents històries basades en la pura i a vegades crua realitat, on la maternitat, lluny de ser aquell preciós somni, on totes les criatures arriben al món amb les galtes rosades i un somriure brillant, es converteix en una eina de control i pressió contra les dones, portat com a conseqüència el patiment dels més petits.
L'autora pretén així posar de manifest algunes de les aberracions que s'acaben cometent en nom d'aquest gran imaginari que és ser mare i el que això significa per a la nostra societat. Alhora, aquest llibre vol ser una veu conscienciadora, posant l'accent en la gran responsabilitat social que hi ha o hi hauria d'haver sobre els nostres petits, allunyant la maternitat de la individualitat i marginalitat.
En cap cas, es pretén culpabilitzar a les dones, sino anar més ennlà i fomentar una xarxa responsabilitzada i preparada per a criar al futur de la societat.
