Marques de mans és un recull de poemes basat en la passió humana, gairebé innata, de dibuixar, i fer-ho en el suport més primari: la pedra, les parets. Estructurat en dues parts, el llibre s’obre amb un llarg poema reflexiu de caràcter introductori sobre les pintures rupestres i sobre la necessitat de convertir les coves, els habitatges, en un lloc per deixar constància del món circumdant i de les experiències viscudes. Els poemes breus de la segona part es converteixen en un comentari líric de cadascun dels grafits i dibuixos (suposadament tardomedievals i renaixentistes) que es conserven a la Torre dels Enagistes (Museu d’Història de Manacor). Joglars, guerrers, damisel·les, cavallers, vaixells, espases, escuts, cavalls, ciutats, flors o símbols enigmàtics (entre altres imatges) són les figures que ¾fetes per moltes mans¾ el visitant pot veure en els murs d’aquest edifici històric, i remeten fragmentàriament a un món antic. Jordi Julià ha recreat aquests grafits als seus versos i els ha acompanyat d’una reproducció de l’original. Aquest llibre de poemes il·lustrat, és, doncs, a part d’una singularitat (pel seu caràcter híbrid, en combinar poesia i dibuixos anònims), una invitació perquè els lectors s’acarin a aquestes imatges del passat, i ells mateixos també puguin deduir vides i motivacions a través d’aquestes marques deixades sobre les parets per moltes mans al llarg del temps.
