«Ahir el cel
era el dibuix d'un nen
el diàmetre exacte de la por
fent-se gran dins les panxes buides
als continents de pell fosca
[...]
Era el cel i era nit
i eres tu dient-me a mi
encara giren els planetes res s'atura
els nins creixen les flors broten tot és viu
Quan caigui la llum i mori el dia
vindreu a trobar-nos»