Considerada la millor novel·la de Pavese i el seu testament literari, La lluna i les fogueres retrata la fi d'un món que ja ha canviat per sempre. Després d'emigrar dels Estats Units, on ha fet fortuna, l'Anguila torna al seu poble natal després de vint anys. Amb el seu amic Nuto, el fuster, conversa sobre la resistència al feixisme, la relació entre amos i pagesos i els llocs de la seva infància i adolescència. Reprendre el fil del passat li suposa enfrontar-se a la imatge que recordava del país, les persones i les tradicions, i com el pas del temps ho ha transformat tot definitivament, en una trama que confirma el seu destí de solitud de l'individu en el món i és alhora la immortalització d'un món que ha deixat d'existir.
La novel·la, que transmet amb naturalitat com viu i parla la gent corrent del poble, va ser publicada mesos abans del suïcidi de l'autor. Pavese no va arribar a conèixer l'èxit de la seva última obra.
