"La llum i el no-res té la fragilitat dels versos trencats. Llegeixes les seves paraules com a miques d'un vidre trobat a mig camí, conscient que una part de l?ampolla ha caigut daltabaix del cingle. Que hi ha trossos del poema embolcallats amb silenci. Velar / revelar. El coneixement rau en el dubte, i la poesia, doncs, en els buits que mostra sense acabar d'emplenar. Per damunt de tota l'obra d'Antoni Clapés i per davall de cada text seu, el lector reconeix, inconfusibles i fortes en el seu quequeig tipogràfic, rítmic i sintàctic, una veu, una poesia i una poètica." (Del pròleg del llibre)
