L’udol de la lloba és el primer poemari d’Isabel Canet. Segons els organitzadors del premi, l’obra, «a través de la metàfora d’aquest animal, que trenca alguns dels estereotips més nocius sobre les dones» en referència a la fragilitat, a la resignació o a la submissió, «s’endinsa en els territoris més íntims de la pròpia experiència a través d’un perfecte equilibri entre densitat significativa i la finesa verbal per a dibuixar els fantasmes, les amargors i les esperances personals».
