Aquest poemari és el resultat dels anys d'estudi d'en Raimon Arola, professor de la Universitat de Barcelona i assagista, que, cap a la fi de la seva trajectòria, s'adona que la poesia és el llenguatge més adient per descriure les reflexions i els sentiments que provoquen les preguntes bàsiques pròpies de l'ésser humà, les respostes a les quals han estat massa sovint trossejades en disciplines acadèmiques, de l'art a la religió, de la filosofia a la filologia, de la psicologia a la sociologia, de la biologia a l'astronomia, de la geometria a la física... Per a Arola, en canvi, la poesia pot unir totes les disciplines en un únic coneixement: la gnosi. Aquesta unió l'autor l'anomena encontre.
S'hi percep un anhel de recórrer a la capacitat colpidora de la paraula poètica per endinsar-se en el territori fascinant del misteri, del que és sagrat, del pensament situat al límit del que és merament racional. Hi resulta interessant la tensió entre l'espiritualitat i la unió amb la natura, entre la construcció intel.lectual i la intuïció que la transcendeix. És un llibre certament original i que incorpora una perspectiva insòlita al fet poètic (Carles Duarte i Montserrat)
