Només et demano que siguis sempre encisador
i així jo mai no deixaré de ser benevolent;
sabent com sóc, no hauries de tenir cap temor
si fuig la teva bellesa, no deixar d'estar amatent
a lligar amb cordetes el meu humor mudable;
somicar i aquesta mena de coses t'han convidat
a vagar més encara; i vers el vol irremediable
et portaran les més amargues paraules aviat.
Per tant, et prego que si m'estimes com saps fer,
no m'bracis tant amb els teus encants fugaços,
perquè podria ser que fins a la mort, o gairebé,
jo em bellugués per fugir dels teus braços.
Marceix-te si cal: només et demano la promesa
que seràs com l'any dolç i ho faràs tot amb delicadesa.
L’obra d’Edna St. Vincent Millay continua captivant noves generacions de lectors gairebé setanta anys després de la seva mort. Com el seu contemporani Robert Frost, Millay va compondre alguns dels sonets més brillants de la tradició literària anglosaxona del segle xx, en què va saber combinar hàbilment un enfocament modernista amb formes clàssiques, i així inicià un nou tipus de poesia. La seva actitud franca davant la sexualitat, juntament amb uns versos imperibles, va consolidar la seva imatge de dona alliberada i bohèmia: era coneguda pels seus fascinants recitals, pel seu pensament progressista i, sobretot, per la manera com va articular—i encarnar—noves formes d’experiència i d’expressió femenines. L’amor no ho és tot aplega per primera vegada en català una selecció que transmet l’ampli registre de l’obra de Millay, una de les figures més importants dels Estats Units de l’època del jazz.
