Arthur Rimbaud va marcar, amb Baudelaire i Verlaine, el pas de la poesia romàntica a la poesia moderna. Ningú com ell exemplifica tan bé la biografia del poeta precoç i maleït, del geni. La seva aventura vital i el seu concepte d'alquímia poètica han marcat per sempre més la literatura contemporània. Arthur Rimbaud (Charleville, 1845 - Marsella, 1891) va escriure una obra poètica innovadora, brillant i enormement influent entre els quinze i els vint-i-un anys, que va culminar amb dues obres visionàries: els poemes en vers i en prosa d'Il·luminacions, treballats com joies insòlites, i la trasbalsadora i inoblidable confessió titulada Una temporada a l'infern.
Per Josep Palau i Fabre, la lectura i la traducció de l'obra de Rimbaud va ser una experiència transcendental, recollida en l'estudi preliminar i les notes que acompanyen el volum. L'edició bilingüe permet comprovar la fidelitat de Palau a l'esperit del mític poeta francès. Segons Paul Claudel, “un místic en estat salvatge”. Per Albert Camus,“un poeta gran i admirable, el més gran del seu temps, oracle fulgurant”.
