L’àmbit de treball de Debora Vogel (1900-1942) és la ciutat moderna de la qual en capta i transmet el caràcter polifònic, mecànic i agressiu a través de formes geomètriques, línies, nocions abstractes i colors associats als estats d’ànim de la cultura de masses. Es tracta d’una poesia que se centra en la importància decisiva dels detalls més ínfims, que són les escletxes per on entreveiem una realitat sempre fugissera. D’aquesta manera, la poesia de Vogel rehabilita i dignifica els elements banals i tediosos de la vida quotidiana.
La present antologia, confeccionada a partir de poemes de Maniquins (1934) i Figures de dia (1930), inclou una introducció de la traductora, així com la transcripció dels poemes en ídix.
