MIRÓ, MÒNICA; MOHINO BALET, ABRAHAM
Els haikus que integren aquest singular opuscle de diàlegs múltiples -diàleg entre les dues obres que componen el volum, diàleg entre els textos catalans i les corresponents versions japoneses, diàleg també entre l'escriptura i la imatge cal·ligràfica- són notes mínimes, ratlles sintètiques i rabents inscrites sobre la superfície immaculada del paper amb la intenció de retenir l'efímer per a fer-ne un àmbit de conquesta, de guany, de consumació i, pel verb inscrit en el temps, de supervivència. L'haiku s'encarna, per art d'aquest temps lent que és l'escriptura i sobre l'espai paradoxal de la despossessió, en un discurs brandat contra la privadesa de llum i contra la inevitable caducitat de les coses humanes: com una inscripció indeleble sobre un pur no-res.
Mònica Miró (Barcelona, 1969) i Abraham Mohino (Puig-reig, 1969) Tots dos de formació filològica, són investigadors i assagistes: l'una especialitzada en el món clàssic; l'altre, en la crítica literària i artística. Han estat els curadors de l?obra Autoretrat de Mercè Rodoreda (2008) i de La poesia essencial de Rosa Leveroni (2010). També són autors del text de creació 'Dieu est au fond du jardin', recollit en el volum Recrear Rodoreda Romanyà (2008).
Yoshihira Hioki (Osaka, 1972) Llicenciat en Belles Arts, és pintor, cal·lígraf i narrador oral. Viu a Barcelona des de l'any 1991, i exerceix de conferenciant i docent per al Museu Etnològic i la Casa Àsia.
