Llegir l’antologia d’Angela Marinescu és descobrir una poesia autèntica, diferent, poderosa, audaç i substanciosa. I és que l’antologia que el lector té a les mans trasllada al català poemes d’una veu de referència, però singular, en la poesia romanesa contemporània, que es materialitza en una poètica que es podria anomenar de la transsubstanciació. Perquè Angela Marinescu (nascuda Marcovici) devora els seus propis versos, que són fragments d’existència, vida que alimenta la vida. En paraules seves, «la poesia és aliment». I no només la poesia. També tot allò que l’entusiasma.
Els poemes sorgeixen d’una intel·ligència artística màxima, són provocadors i inclassificables i potser per aquesta raó el reconeixement com a poeta de primeríssim nivell li va arribar tard, en part gràcies a la influència que la seva obra ha tingut en les generacions joves, sobretot de dones poetes, després de la caiguda del comunisme el 1989.
