Des dels primers llibres de Teresa Pascual, Flexo (1988) i Les hores (1989), la seua obra ha generat admiració per la personalitat de la seua veu poètica. Els seus versos creen atmosferes que suggereixen els plecs i la complexitat de la realitat que les paraules solen ocultar. És una poesia que relaciona l’aspecte sensitiu amb el reflexiu, que s’interroga sobre la pròpia escriptura, que sovint s’acosta a l’oralitat, que sempre assoleix eludir les manifestacions emfàtiques i els versos previsibles, perquè la sensibilitat i la intimitat sovint vertebren l’entramat poètic de l’autora amb versos zelosament depurats. Així mateix, com a preocupació o constants de la poesia escrita per dones aquest darrer segle, en Teresa Pascual hi és la representació del cos vinculada al llenguatge, a una persona en singular femení que diu el seu desig.
Atesa la ja considerable trajectòria poètica, aquestes característiques, entre altres, es troben clarament de manifest en aquesta edició que mira el passat en la mesura que reuneix la poesia escrita fins a Vertical (2019), però evidentment com una aposta de futur amb la perseverança de la depuració del llenguatge i l’actitud de dir la paraula justa.
Com a traductora d’alemany, amb Karin Schepers, ha publicat L'enfonsament del Titànic, de Hans Magnus Enzensberger, i Poesia completa, d’Ingeborg Bachmann.
Teresa Pascual (el Grau de Gandia, 1952) és poeta i traductora, va estudiar Filosofia en la Universitat de València i va ser professora en l’Institut Ausiàs March de Gandia. La seua poesia, recollida en antologies generals en diverses llengües, ha estat reconeguda amb premis de certàmens i de la crítica.
