En el ple de la foguera, la llenya té l’escalfor animal, la fecunditat i la força de les grans mares. Mica en mica els arbres de la matinada hi espeteguen cada vegada més fort i el foc en treu flor rosa, blanca, groga o lilosa, unes flors que deixen tot al volt unes flames pintades de negre cre-mat. És el cel botànic de les fogueres, un cel sempre nou, sempre jove, amb un dia clar d’arbres que n’atien la llum.
Vivacitat del taller entre els blens de l’alba i les fulles que cremen als blens, amb la voluntat de viure, de perviure, i una claror d’arbre pertot.
Verd de foc, puntes de fulla de les flames. Pintura ardent de l’alba a partir de l’espurna de color d’abans de l’alba.
