El doctor Ragin, un home que «valora extremadament la intel·ligència i l’honestedat», però a qui «falta caràcter per construir una vida intel·ligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi el dret», dirigeix un decadent hospital psiquiàtric en una obscura província russa. Al pavelló núm. 6 d’aquesta institució hi ha ingressat en Grómov, un jove que crida l’atenció del metge. Un dia el doctor Ragin comença a parlar amb en Grómov, que li causa una gran impressió. Les converses entre ells es tornaran un costum per a en Ragin, que a poc a poc, influït per aquest lligam, canviarà fins al punt que el «cercle viciós» de la bogeria se li acostarà molt més del que podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada cop més radicals: si el pavelló és el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora és el de la raó i la vida? No sembla ser així. Llavors, on són els límits entre un lloc i l’altre? On es pot viure, en el sentit més ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el món, deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavelló núm. 6, a més de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida dels malalts i la corrupció dels seus vigilants, és també una peculiar i aguda reflexió sobre el paper dels intel·lectuals i sobre la societat en general.
