Des de Kafka a Ovidi, la metamorfosi sempre ha estat el nucli essencial de la realitat. Com a deformació o com a promesa. Allò que s'amaga a l'ull nu, sempre és diferent al que l'expectativa procura. És cert que els versos configuren un camí que du a creure. O a descreure. Un repte que s'amaga a dins del capoll de cada cuc de seda. A dins la cova del ciclop mitològic. El vers és la darrera estança d'un seguit de camins subterranis sota els quals hom ha amagat els majors tresors i els patiments més grans. Només caldrà que estirar el fil. Salvatgement, el món que ens hi espera.
