On aparèixer.
On somiar.
Una boca xiscla
nafra en la turquesa de l’aigua.
I el braç silenciós
barrina vetlla voluntari
pivot d’algues.
Rosa inversemblant
sobre un fons d’abisme.
D’on sorgeix de vegades un braç d’horitzó arreu d’aquest recull es creuen uns textos densos de constatacions i de preguntes, en vers i en prosa, entre els quals es creen estranys diàlegs — que, de vegades, els oposen, de vegades els reconcilien, de vegades els permeten continuar d’una altra manera les qüestions, la cerca.
L’escriptura és la d’una poeta en constant estat de vertigen que tria aquest vertigen en el poema, en la llengua, la seva llengua interpel·lada de manera diversa d’un text a un altre per tal d’arribar a entreveure una mica la realitat dolça, «una idea fresca», per exemple, i a entendre-la «arrelar-se en els passadissos del(s) seu(s) os(sos)». En els passadissos de la humanitat.
Denise Desautels (Mont-real 1945), ha publicat més de quaranta títols —entre poemes, relats i llibres d'artista— que li han valgut nombroses distincions, entre les quals el Premi de poesia del Governador general del Canadà (1993). Pel conjunt de la seva obra va rebre el Premi Athanase-David (2009) —la més alta distinció en literatura del govern del Quebec— i el Premi europeu de Literatura Francòfona Jean Arp (2010). Denise Desautels és membre de l'Academie des lettres du Québec i de l'Ordre du Canada. Fins ara, en català ha publicat els poemaris Tomba de Lou (2011), Sense tu, mai no hauria mirat tan amunt (2014) i la novel·la Una Felicitat imposada (2017), aquest a LaBreu.Al 2017 va publicar D'on sorgeix de vegades un braç d'horitzó, el llibre que ara s'incorpora al catàleg d'Alabatre de LaBreu. Fa unes poques setmanes va publicar Disparaître un obra elaborada en complicitat amb l'artista Sylvie Cotton. Ambdues obres publicades a Les éditions du Noroît (Quebec) —aquesta darrera, també, a L'herbe qui tremble (França).
