«Com les fulles expressa una connexió íntima amb la natura i amb un territori concret. Sempre prop de la quotidianitat, dels afectes pròxims, del pas de les hores i els dies. Amb una certa idea, que es voldria tangible, de la felicitat. La voluntat de claredat i de senzillesa no pot amagar una habilitat retòrica excepcional i una assumpció filtrada de la tradició literària. Tampoc no amaga una visió profunda, de vegades torbadora, d'algú que sent que forma part del món.» (Comentari del jurat)
