Una proposta de Francescu Micheli Durazzo.
250 anys després que França arrabassés la independència de Còrsega, un grapat de poetes fidels a la seva llengua han estat capac os, en una mena de Renaixenc a (Riacquistu), d'incorporar la poesia corsa a la modernitat. Entre aquests: Ghjacumu Fusina, que es va consolidar aviat com la figura indiscutible de la li rica, la llengua i la universitat, amb poemes musicats molt populars; Pasquale Ottavi, poeta, narrador, pedagog i lingu ista; Francescu Micheli Durazzo, professor, poeta i traductor dedicat a la projeccio de la literatura corsa me s enlla de les seves fronteres; Patrizia Gattaceca, cantant de renom, actriu i pedagoga, i Stefanu Cesari, atent a tot el que s'escriu arreu i en el que la poesia corsa s'afirma amb tota la viole ncia de la modernitat. Cap d'ells, pero , ha renunciat a donar substa ncia a una percepcio singular del mo n ni ha seguit les este rils errades dels menyspreadors del lirisme. Mediterranis, llatins, illencs, canten amb una malenconia elegi aca i amb una energia combativa un mo n en rui nes, pobles deserts, cares inoblidables, l'amor i la mort com una fe, aixi i tot, en el ressorgiment de la vida.
