La seva veu s’inscriu en les poètiques on l’impacte estètic a partir de la manipulació generativa del llenguatge és resultat d’una fusió de voluntat de dir i de manera de dir-ho, superant els condicionants de gènere que tanta poesia han empobrit i reclamant tot el protagonisme per aquesta interpretació de la gestualitat divina que reclama la poesia del geni creatiu.A Certesa de la llum, es referma el procés d’emprar la poesia per explorar els camins del coneixement.
Com apunta al pròleg Antoni Clapés, «el discurs manifesta una doble mirada, vers
l’exterior, cap a la immensitat de la vida i el desconeixement d’allò que ens envolta, i vers l’interior, tractant de comprendre la naturalesa mateixa de l’ésser.» Un diàleg entre la mística i la ciència i l’essència de l’home, un intent de trobar respostes a allò que sembla que no en té.
