La poesia de Joan Margarit, arquitecte i professor de Càlcul d'estructures (1938), és una poesia sense concessions, despullada i sincera fins al límit, vital, intensa i d'una gran subtilesa. És una poesia que s'acaba convertint en una presència constant i necessària a les vides dels seus lectors i lectores. A la cultura catalana, a la resta d'Espanya i internacionalment, diverses personalitats literàries han aclamat Joan Margarit com "un autèntic mestre", "un dels millors poetes del moment" o "el poeta català viu més important".
