13 pinyols astrals són tretze creacions d’Antonin Artaud extretes dels dos poemaris més importants que escrigué, El Llombrígol dels llimbs i El Pesa-Nervis (1925), com a mostra de l’estil divers i inclassificable de l’autor marsellès ja en la seva arrencada literària. En la seva poesia, Artaud surt del jo i va molt més enllà, volent abarcar la consciència del mal que genera la societat als individus, un fet que patí en pròpia pell en la seva relació amb el surrealisme i André Breton. Els versos i les proses que ha seleccionat Edgar Alemany, lector devot del poeta, mostren la pressió i la censura del llenguatge que segons el poeta imposa la societat des d’un altre llenguatge totalment trencador. Inventor de l’art total, Artaud és críptic, metafísic i alhora d’una claredat que trascendeix la lírica per anar directament a la consciència del lector.
