Aquesta obra no és cap cànon. No tindria mai la gosadia d’assajar d’escriure’n cap, perquè, bé que fa molts anys que llegeixo i miro de relacionar fructíferament les meves lectures, no em sento capacitat per sancionar res, ni tinc prou humor per pontificar sobre una matèria tan esmunyedissa i vària com la dels gustos literaris.
No: un cànon, qualsevol cànon, acaba sent una impostura caduca, per no dir una superxeria crítica.
