Miriam Toews torna amb unes reflexions úniques sobre l’impuls d’escriure —unes memòries rebels que desafien les convencions, amb un humor i una mestria exquisits, en una societat assedegada de continguts i saturada de prosa.
«Per què escrius?», pregunta a Miriam Toews l’organitzador d’un esdeveniment literari a Ciutat de Mèxic. Cada resposta proposada per Toews —totes insatisfactòries per a l’organitzador— revela noves capes de dolor i de culpa relacionades amb el suïcidi de la seva germana.
Ella s’adona que ha mantingut una correspondència interior durant dècades, omplint un silenci que gairebé no comprèn. I nosaltres, els seus lectors, arribem a entendre que la pregunta és tan impossible de respondre com decidir si s’ha de viure la vida com una comèdia o com una tragèdia.
Una treva que no és pau, el primer llibre en què Toews escriu sobre la seva pròpia vida en no-ficció, explora la difícil aliança que un escriptor estableix amb la memòria.
