Sabina és una dona casada en la Nova York de 1950 que aspira a fruir d’una rica i tumultuosa vida sexual evitant deliberadament el compromís i entregada a la recerca del seu propi plaer. Per boca seva coneixem els afers amb quatre homes que conformen un calidoscopi al seu entorn. Anaïs Nin expressa la seva individualitat i la visió de la sexualitat femenina amb una força dramàtica intemporal, en unes pàgines de prosa poètica d’un lirisme i d’una riquesa magnífiques, sovint amb cert gust per la dislocació d’un llenguatge hermètic que és l’arma per tornar sobre els seus passos, satisfent el seu vici d’embellir les relacions.
Una espia a la casa de l’amor ha estat definida com una novel·la a l’estil del conte filosòfic del segle XVIII francès, una narració poètica o un relat psicològic instintiu on la realitat fragmentada, seleccionada, acaba transmetent, gràcies a un llenguatge carregat de simbolisme però alhora directe, sense complexos, una sensació hipnòtica sobre el lector que converteix la lectura d’aquest llibre en una experiència fascinant i addictiva. L’erotisme de la dona que intenta objectivar l’experiència de l’amor, carregat del misteri necessari per mantenir la tensió, de la lluita entre una llibertat exemplar i una moralitat que sempre vigila, converteixen aquesta recerca de la impossible satisfacciódel desig en una moderna versió, des de l’alliberament de la dona, de les universals insatisfetes Mme. Bovary, Anna Karenina, la Regenta, Pilar Prim o Bella del Senyor.
Anaïs Nin, nascuda a Neuilly-sur-Seine el 1903, visqué al nord d’Europa fins que el seu pare, el compositor Joaquim Nin, abandonà la família i Anaïs inicià una itinerància vital amb una primera residència momentània a Barcelona, a la casa dels avis paterns, passant per Cuba fins arribar a Nova York on s’instal·là amb la seva mare, procés que li provocà un desarrelament geogràfic i lingüístic. Amb vint anys tornà a París amb el seu marit i connectà amb el món artístic del qual havia estat expulsada en la infància. Quinze anys després, a causa de la guerra, es veu obligada a tornar als Estats Units. Acompanyada per la bohèmia trobà un escenari per recrear l’extravagància que adorava. Va fer amistat amb Antonin Artaud i l’escriptor-amant Henry Miller que l’esperonà en les fases inicials de la seva escriptura. L’ampli reconeixement li arribà amb la publicació dels seus dietaris a la dècada dels seixanta. Les seves novel·les Ladders to Fire, Children of the Albatros, A Spy in the House of Love, i Seduction of the Minotaur van ser publicades entre 1940 i 1960 als Estats Units. També escrigué Under a Glass Bell, un recull d’històries curtes. El 1940 començà a escriure literatura eròtica per encàrrec d’un client anònim i aquestes peces van ser recollides a Delta of Venus i Little Birds. Morí el 1977 a Los Angeles.
